Edith Nesbit, una escriptora innovadora

Fa poc he acabat El castillo encantado, d’Edith Nesbit (Alba, 1998). M’ha semblat una novel·la d’aventures fantàstiques força entretinguda. Potser no tots els amants d’aquest gènere l’apreciaran igual, i alguns paladars la poden trobar una mica infantil o antiquada. Però és una obra molt innovadora, si considerem que es va publicar a principis del segle XX. En les aventures de quatre nens al voltant d’un castell encantat i d’un anell màgic hi ha moltes situacions que als lectors actuals ens resulten properes: l’anell d’invisibilitat recorda per més d’un motiu al que en Bilbo va trobar sota les muntanyes; la colla de protagonistes ens avança els futurs personatges d’Enid Blyton o els alumnes de Hogwarts, per posar dos exemples ben coneguts. Potser exagero, i valdria la pena estudiar-ho amb més detall (algú ho ha fet, segur), però aquesta escriptora sembla realment una pionera de la narrativa infantil.