dimarts, 29 de gener de 2008

Perquè m’agrada Folch i Torres (segona raó)

Josep Maria Folch i Torres m’agrada molt perquè era un escriptor de debò. Vull dir que era un escriptor de cap a peus; un escriptor amb tots els ets i els uts; o, si voleu, un escriptor d’una peça (el que em ve de gust dir és que era un escriptor integral, però sona a pa). Se l’hi donava escriure, hi tenia la mà trencada, ho sabia i li agradava. Conscient de la seva capacitat literària, en va fer ocupació principal, el sentit de la seva vida. Era, doncs, un autor vocacional, com ho són els bons metges o els bons mestres. Encara m’agrada més perquè ho va aconseguir: aquesta gent que assoleix els objectius que s’ha marcat, sempre genera una enveja saludable. Va ser un autor popular, molt llegit: podia viure del que escrivia (enveja màxima!). Tot això, sense deixar-se pel camí ni la qualitat literària ni els ideals personals (que són una tercera raó que exposaré més endavant).

1 comentari:

ramon folch i camarasa ha dit...

Sóc en Ramon Folch i Camarasa i el meu comentari és de doble agraïment: primer, per la vostra admiració per al meu pare, i en segon lloc pels qualificatius que em dediqueu i que retraten el novel•lista i traductor que sempre hauria volgut merèixer. Gràcies per tot !

No cal dir que la Fundació Folch i Torres, que dirigeixo, s’adhereix a aquest agraïment.