dimecres, 23 de gener de 2008

La vida al Tibet

Hi ha persones que han viscut experiències molt més emocionants i sorprenents que les d’una novel·la. Si tenen l’encert de posar per escrit, amb una mica de gràcia, aquestes vivències, en surten uns llibres apassionants, de vegades molt durs, i jo diria que enriquidors. Un de força interessant, que es va portar al cinema ara fa uns anys, és Siete años en el Tibet (Juventud, 1998), de l’austríac Heinrich Harrer. Últimament el Tibet està de moda, i el Dalai Lama el coneix tothom dels diaris i la “tele”, però quan aquest alpinista va tornar de l’Himalaia, els llocs i els costums que descrivia van sorprendre occident. L’exotisme del sostre del món, afegit a l’habilitat narrativa, van captivar molts lectors. Deixant de banda les polèmiques sobre el nazisme de Harrer (que al llibre no treu el nas per enlloc), crec que encara manté aquesta força de desvelar móns inexplorats (també penso que el film no li fa justícia, tot i no ser una mala pel·lícula).

3 comentaris:

Alex. ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Alex. ha dit...

Vaig veure la película i em va agradar, però si dius que el llibre és millor, el buscaré al Cau.
Alex.

Ramon Homs ha dit...

No sé si trobaràs un llibre d'ara fa deu anys, però el Cau és el Cau... De totes maneres, potser no és millor que la pel·lícula (no sé si els llibres i les pel·lícules es poden comparar, ja hi dedicaré un post). Volia dir que el llibre donava més de si.