divendres, 25 de gener de 2008

Kafka i el desconcert del lector

Kafka és realment kafkià. No només el que va escriure, que ho ha de ser per força (per essència, per imperatiu metafísic). Vull dir que llegir-lo també pot resultar una acció kafkiana, amb aquell punt d’absurditat que tant sovinteja en els seus llibres. Llegir Kafka em recorda les primeres cerveses o la introducció al tabaquisme: d’entrada, són experiències desagradables, en les que es persevera per una esperança de trobar-hi gust. Veus expertes asseguren que allò paga la pena, però que es fonamental el mal tràngol del ritus iniciàtic. Quan els personatges de Kafka van vivint (o patint) les seves aventures (o desventures), i els lectors seguim endavant, paint com podem tant de neguit, la lectura esdevé un exercici feixuc; no estèril, però costós.