Llops que fan riure

Quan trobem llops en un llibre, acostumen a fer por. Als contes amb llop, el llop és el dolent (parlo de versions clàssiques). A les novel·les d’aventures, si l’hivern ha sigut llarg i fred, més val que el protagonista no hagi de creuar cap bosc nevat, perquè sentirà udolar la trepa famolenca abans que es faci fosc, i probablement anirà just de munició. Però avui volia parlar d’uns llops que no fan por, sinó riure. Farley Mowat, un científic un pèl llampat i amb unes dots narratives admirables, va escriure fa uns anys Los lobos también lloran (Debate, 1986), un llibre en què explicava la seva estada en solitari en mig d’un estol de llops, per tal d’estudiar els seus costums. Vaig riure molt, i la meva visió dels llops va canviar una mica. La dels científics, també...