Lectures inacabades

Ahir vaig deixar un llibre. Vull dir que el vaig deixar estar, sense acabar, després d’uns dies de lectura. No és el més habitual, perquè m’agrada arribar al final, i perquè normalment no llegeixo a l’atzar, sinó que segueixo un pla de lectures més o menys definit, que inclou llibres pendents i novetats (després d’informar-me i recollir diferents opinions). Però de tant en tant em passa això, que una lectura no és com m’esperava. Davant d’aquest fet, he arribat a algunes conclusions. Una és que les solapes i contraportades no sempre diuen la veritat, perquè aquest llibre que he deixat no era, ni molt menys, una de les obres més divertides del segle XX: no li nego altres valors que la solapa també esmentava, però el superlatiu no era correcte. Una altra conclusió és que hi ha llibres que tenen els seus lectors, o els seus moments, i potser aquest llibre no era per a mi, o no era per ara. Finalment, crec que quan amb una lectura no hi guanyo res, que de vegades passa (fins i tot, com en aquesta ocasió, pot resultar molesta) el millor és deixar-la estar. Hi ha prou llibres interessants al món com per perdre les hores en un que m'aporta més aviat poc (fora de millorar la constància o empitjorar la tossuderia).