dilluns, 14 de gener de 2008

Lectures inacabades

Ahir vaig deixar un llibre. Vull dir que el vaig deixar estar, sense acabar, després d’uns dies de lectura. No és el més habitual, perquè m’agrada arribar al final, i perquè normalment no llegeixo a l’atzar, sinó que segueixo un pla de lectures més o menys definit, que inclou llibres pendents i novetats (després d’informar-me i recollir diferents opinions). Però de tant en tant em passa això, que una lectura no és com m’esperava. Davant d’aquest fet, he arribat a algunes conclusions. Una és que les solapes i contraportades no sempre diuen la veritat, perquè aquest llibre que he deixat no era, ni molt menys, una de les obres més divertides del segle XX: no li nego altres valors que la solapa també esmentava, però el superlatiu no era correcte. Una altra conclusió és que hi ha llibres que tenen els seus lectors, o els seus moments, i potser aquest llibre no era per a mi, o no era per ara. Finalment, crec que quan amb una lectura no hi guanyo res, que de vegades passa (fins i tot, com en aquesta ocasió, pot resultar molesta) el millor és deixar-la estar. Hi ha prou llibres interessants al món com per perdre les hores en un que m'aporta més aviat poc (fora de millorar la constància o empitjorar la tossuderia).

3 comentaris:

xfabrega ha dit...

També s'ha de tenir en compte el temps que ja portes invertit; no és el mateix deixar un llibre quan ja portes 3 hores i només te'n queda mitja que deixar-lo quan acabes de començar.
Jo sempre els acabo perquè sempre et pots trobar alguna sorpresa. També ho faig perquè no m'agrada que, per mitja horeta, no m'acabi un llibre que ja hi porto temps. Sempre m'ho penso dues vegades abans de començar llibres perquè em vull assegurar que paguen la pena.
Tot i això, el que crec que és més important és seleccionar-los abans de començar per poder valorar si començar o no.

Ramon Homs ha dit...

Home, si queda tan poc, tan poc... per acabar, m'ho pensaria. Però insisteixo: si una lectura no suma, resta. Evidentment, la bona tria abans estalvia disgustos, i els llibres inacabats són excepcionals.

Anònim ha dit...

Doncs us en fareu creus si et dic que em queden pendents, des de fa més de dos anys, 100 míseres pàgines del Conde de Montecristo? Després de llegir-ne més de 900, el vaig haver de tornar a la Biblioteca... i van anar passant dies i dies i dies sense reemprendre'l... fins avui!!
I és clar, la història m'encantava però ara ja me n'he oblidat per complet de tot...
en fi, una petita anècdota humorística!!
Jo estic d'acord amb tu, Ramon. Si no t'agrada un llibre, millor deixar-lo!!!
JAUME ARXER