Les víctimes de les guerres

Ja fa més de vint anys que no s’editen per aquí les obres de Virgil Constantin GHEORGHIU. Jo només n’he llegit un parell, però m’han agradat força. És l’autor, entre d’altres, de La hora veinticinco (Caralt, 1997), un llibre que recordo molt dur, perquè era sobre la guerra –la 2a guerra mundial–, i la guerra és dura necessariament. Amb la lectura d’aquesta novel·la vaig poder entreveure, potser per primera vegada, la desolació de les persones que, sense cap mena de culpa ni d’oportunitat, ho han perdut tot en aquestes convulsions violentes. Quedar-se sense família, haver d’abandonar la pròpia terra, oblidar la llengua, deixar de ser el que s’era: perdre el lloc en el món o el món sencer... No són coses per llegir cada dia, però de tant en tant van bé per curar-se de tanta frivolitat que ens envolta. Amb més motiu si mantenen l’optimisme i una visió esperançada de l’home.