dimarts, 1 de gener del 2008

Totes les llarges caminades, comencen amb un petit pas

Diu un bon amic meu que totes les llarges caminades comencen amb un petit pas. Potser hauria sigut més correcte començar aquest bloc amb una dita marinera, que em permetés comparar l'estrena del dietari amb a l'inici d'una travessia per mar, i així ho lligaria amb en Massagran quan va embarcar-se en la "Mostela". Llavors podria arribar fins als Kokamuskes que apareixen en les extraordinàries aventures del personatge d'en Folch i Torres, i es desvetllaria una mica l'origen del títol del bloc. Després explicaria que a la vida, com als viatges d'en Massagran, hi trobem moltes sorpreses, i que deixar-ne constància per escrit, sobre tot si són positives, agradables o divertides, pot resultar profitós per als altres.

Però el cas és que, de tantes vegades que la diu aquest amic meu, la frase que m'ha vingut al cap no és de navegar, sinò d'anar a peu. Però és perfecte per començar. Si això serà una llarga caminada o una singladura breu, ja ho dirà el temps. Cap a on van les meves passes o quin rumb he de seguir, encara ho he de veure. Em penso que el camí o els vents decidiran, i els vostres comentaris acabaran de marcar la direcció.

Crec que per deixar inaugurat el bloc ja n'hi ha prou. Que tingueu un bon any 2008!

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Ramon,
Espero que aquesta primer petit pas electrònic que t'has decidit donar et permetri recórrer un llarg camí interanuta.

Un camía, bord de la "Mostela", ple d'aventures i de kokamuskes.
Ja veuràs que et trobaràs ple de sorpreses enmig de la feixuga tasca d'anar escrivint el bloc.

Felicitats per començar l'any decidit a crear un blog. Veuràs que val la pena!

JAUME

Kasal ha dit...

Avui estreno motxilla i cantimplora i m´afegeixo a l´excurssió. A veure per quins camins fantàstics ens portes Ramon. Felicitats per tirar endavant aquest blog que, amb el teu permís, recomanaré a amics i alumnes.
Per molts anys!

Ramon ha dit...

Per això està el bloc, t'agraeixo molt la "propaganda". Espero que no ens perdem...